Quan tenia 10 anys, el meu mestre em va posar de porter a l’equip de la classe perquè no era prou bo per ser jugador de camp. Malauradament, tampoc vaig fer un bon paper en aquesta posició, possiblement perquè la decisió va ser forçada -ningú no em va preguntar- i, més important, ningú no em va ensenyar.
Afortunadament, d’aleshores ençà ha plogut molt, i la idea que la porteria és el lloc més adient pels menys hàbils amb la pilota ha -quasi- desaparegut. De fet, defensar la porteria requereix unes qualitats específiques que no tots els jugadors tenen. Sense anar més lluny, quan el davanter falla un gol cantat, a la jugada següent tothom se n’ha oblidat, però quan és el porter qui erra, el gol puja al marcador perquè ningú no se n’oblidi.
És per aquesta, i per moltes altres raons, que jugar de porter no hauria de ser el caprici ni la solució de compromís de ningú, ans al contrari. Podríem dir, més aviat, que ser porter és en molts aspectes una vocació, i com a tal s’ha d’acompanyar i enfortir.
I és precisament d’aquesta manera que al Futbol Lila volem entrenar als porters: preparant-los psicològica, física, tècnica i tàcticament, però sobretot adaptant-nos a la realitat de cada infant per tal que gaudeixi en tot moment i creixi com a persona. Sense la pressió del resultat, però amb tots els valors que la pràctica de l’esport d’equip ofereix. I en això ens ajuda molt el fet que l’equip d’entrenadors de porters del Futbol Lila sigui tan divers (en edat, perfil i experiència), perquè d’aquesta forma ens complementem tot aportant el millor de cadascun.
En aquest sentit, la manera de portar-ho a la pràctica s’estructura de la següent forma: els porters -jugadors i entrenadors- assistim, junt amb tot el grup, a la xerrada inicial del míster, per agrupar-nos seguidament davant de la porteria gran, moment en què completem la xerrada general amb conceptes bàsics i consells específics pels guardametes, explicats sempre de manera senzilla i il·lustrada amb exemples. A continuació, realitzem l’escalfament tècnic per parelles (enfocat a les necessitats físiques i de coordinació de moviments dels porters) i passem als exercicis de tir (a diferents distàncies) i de control i transmissió de la pilota (amb peus i mans, en curt i en llarg). Finalment, assagem algun exercici tàctic (posicionament en faltes i córners, jugades dins l’àrea, etc.), a l’espera que ens cridin per jugar partit amb el grup, on el míster segueix orientant la mobilitat dels porters mentre roten contínuament.
De la mateixa manera, en els diferents partits amistosos que juguem, els porters realitzen un escalfament previ dirigit, reben totes les indicacions oportunes durant el joc i roten en el camp en funció dels porters disponibles.
Finalment, vull mencionar que en l’entrenament de porters d’aquest curs han participat 6 porters (2 alevins, 2 benjamins i 2 prebenjamins), 2 entrenadors titulars i diversos col·laboradors puntuals en funció de les necessitats de cada sessió.
Gràcies per la vostra confiança, gràcies per voler ser porters.
